“Ahora sé que tu eres color y papel”
Seduït per un bròquil que sap com arribar al fons del cor i amb l’intriga permanent de saber que hi ha rere el forat del pany, avui inauguro aquest blog; un espai on poder reviure, recordar, recuperar.
Mel Ramos ens pinta un món de superherois, heroïnes i de dónes nues idealitzades sota el cromatisme de l’Art Pop. La Chica de Mel és una d’aquestes noies idealitzades, un record del passat però una aspiració de futur, és un pensament constant.
Mel té la intenció de posar color a La Chica de Mel.
Benvinguts
5 comentarios:
Estás tronao nen, benvingut
Ooooooooooooooooooh! Ara sí que reanimo el Bròquil i m'alegro d'haver-te regalat un Mel Ramos perquè pel simple fet d'haver-te fet pensar en obrir un blog ja val la pena... però és que a sobre, l'has engegaaaat! Olé!
Quina "suspresa" més agradable! El promouré, t'ho ben asseguro!
Unabraçadabengrossaaaaaa!
T'estim, amb i sense mel.
benvigut.
segueix nostálgica i vintage que ens encantes!
mil petons ...t'anirem seguint però de moment tot pint bé.
P&A
Estarem atents!
Proposo un top five de la meva vida personal, algunes q no escolto pero em transporten correspont a tot aquest temps que passem junts!
un petonas.
1 Break On Through (the doors)
2 Un buen día(Los Planetas + Minu)
3 Debaser (pixies)
4 I am the Ressurection (The Stone Roses)
5 Añoro (Albert Pla)
Ja ho saps Brikman...
Ets la banda sonora d'una part de la meva vida.
Publicar un comentario