11 de junio de 2009

There's No Place For Lonely People

L'estiu s'apropa, la seva olor arriba amb intensitat.
There's No Place For Lonely People!

8 de mayo de 2009

A Bomb in Wardour Street

Friday on my mind! Com dirian els Easybeats.

Demano un divendres energètic, un divendres de bar, de ball, d'amics... Els Jam em donen l'empenta per sortir de la dutxa quasi ja vestit per la ocasió i reunir-me amb na Marta, el Quim i el Pol i els afegits que sempre envolten les reunions familiars.
És com les trobades a la plaça del barri quan era petit. Llavors no circulaven molts cotxes, i llavors la mare no patia pel que pogués passar, llavors el temps passava rapit com les meves voltes a la plaça amb la bicicleta però lent quan venia la pujada.

Una bomba esclatarà aquesta nit, una bomba de metxa llarga i combustió lenta, una que no fa soroll però deixa marca allà on esclata...
I és que només cal sentir l'energía d'un jove Paul Weller i els Jam per sortir disparat al carrer!



With cataclysmic overtones
Fear and hate linger in the air
A strictly no-go deadly zone
I dont know what Im doing here
cause its not my scene at all
Theres an a bomb in wardour street
Theyve called in the army, theyve called in the police

Im stranded on the vortex floor
My heads been kicked in and bloods started to poor
Through the haze I can see my girl
Fifteen geezers got her pinned to the door

Theres an a bomb in wardour street, its blown up the city
Now its spreading through the country

Law and order takes a turn for the worst,
In the shape of a size 10 boot
Rape and murder throughout the land,
And they tell me that youre still a free man
Well if this is freedom I dont understand
cause it seems like madness to me.

a bomb in wardour street.
Hate bomb, hate bomb, hate bomb, hate bomb!

A philistine nation, of degradation,
And hate and war. there must be more.
Its doctor martins a p o c a l y p s e - apocalypse!

23 de abril de 2009

SOMETHIN' STUPID

The time is right,
Your perfume fills my head,
The stars get red and,
Oh, the night's so blue.
And then I go and spoil it all
By saying something stupid Like "I love you" ...

14 de abril de 2009

TO KNOW HIM IS TO LOVE HIM

Després que en 2007 el veredicte quedés aplaçat, finalment Phil Spector ha estat condemnat per l'assassinat de l'actriu de sèrie B Lana Clarkson a la seva mansió de Los Ángeles en 2003.
Mal final pel gran productor de grups com els Beatles, John Lennon, Leonard Cohen, George Harrison, Los Ramones... però especialment reconegut per l'època que va produir a grups femenins de Soul com The Ronettes o The Crystals. Produccions caracteritzades per l'anomenat "mur de so" (wall of sound) que consistia en gravar múltiples pistes d'acompanyament, superposant-les fins crear un so compacte.
Spector va començar la seva carrera musical com a guitarrista i compositor del grup The Teddy Bears, que en 1958 va obtenir un gran èxit amb la cançó To know him is to love him. Spector va prendre el títul del epitafi del seu pare, mort per suïcidi en 1949.
Segurament quan Spector va conèixer a Lana Clarkson en un club de Sunset Strip no va recordar gaire els bons pensaments del seu pare.

Acompanyant la cançó de Teddy Bears vull recordar la de les Ronettes "Be My Baby", cançó que com diu Juan de Pablos "si vingués un extraterrestre i preguntés què és el Pop, no caldria explicar gaire més". La cantant de The Ronettes és Veronica Yvette Bennett però és més coneguda pel nom artístic Ronnie Spector després de casar-se amb Phil en 1968. El matrimoni va durar fins 1974.



2 de abril de 2009

TOT EL CAMP ÉS UN CLAM


Avui ha mort Rudy Ventura. Conegut actualment per tocar la trompeta fent sonar l'himne del Barça. En un any que promet ser bo pel Barça, en Rudy haurà de tocar la trompeta des d'altres latituds quan toqui celebrar les VICTÒRIES. Això em fa recordar al meu avi, que també ens va deixar poc abans de grans moments com Wembley, les Olimpíades, els Romarios, Ronaldos i companyia, o dels Tours de l'Indurain (també apassionat del ciclisme) i de tantes coses banals que ens fan feliços a uns quants. És amb aquestes coses quan més el recordo.
Sempre ens quedarà el record del personatge que va ser Rudy a can Barça però serà recordat per molts (sobretot els de la seva època) pel gran trompetista que era. Rudy Ventura i el seu conjunt han estat una de las formacions més recordades, veteranes i admirades de l'escena barcelonina. Excel·lent trompetista i vocalista, es va iniciar dins de les grans orquestres catalanes, fins formar el seu propi combo a finals dels anys cinquanta, quan va gravar a la donostiarra Columbia el repertori dels seus dotze primers EP"s
Aquí el meu homenatge:

20 de marzo de 2009

SUNDAY GIRL

Últimament estic enganxat a Blondie, a les cerveses entre setmana, al sol i a l'optimisme, a Sunday Girl i a les noies de diumenge que comencen a il•luminar el carrer, als projectes que han de començar, als jocs amb iman, a passejar sense l'Ipod ni res a les orelles, als aperitius, a aquest vídeo, a aquests llavis...
Serà la primavera?

12 de marzo de 2009

OUT ON THE WEEKEND

Este fin de semana me voy al campo, acompañado, realmente acompañado. No estarán todos pero la gran mayoría. Será como en esas noches donde Guim cierra el bar para que las velas y la guitarra de Neil nos dejen Out On The Weekend. Son momentos donde los pensamientos y la nostalgia se hacen cómplices mientras apuramos la última cerveza que Guim nos puso y la armónica vuelve a sonar, y luego la voz, y la batería...tú tú pá!, tú tú pá! tú tú pá!
Alargaría estos momentos. Los cogería de los extremos y estiraría fuerte. Mi felicidad entonces es tan simple que la haría durar para siempre.
Estiraré este sábado también de los extremos del calçot y también de lo que cada invitado me ofrece, estiraré los brazos para agarrarme fuerte a cada cuerpo.

Tú tú pá! Tú tú pá! Tú tú pá!



See the lonely boy,
out on the weekend
Trying to make it pay.
Can't relate to joy,
he tries to speak and
Can't begin to say.

Think I'll pack it in
and buy a pick-up
Take it down to L.A.
Find a place to call my own
and try to fix up.
Start a brand new day.

The woman I'm thinking of,
she loved me all up
But I'm so down today
She's so fine, she's in my mind.
I hear her callin'.

See the lonely boy,
out on the weekend
Trying to make it pay.
Can't relate to joy,
he tries to speak and
Can't begin to say.

She got pictures on the wall,
they make me look up
From her big brass bed.
Now I'm running down the road
trying to stay up
Somewhere in her head.

See the lonely boy,
out on the weekend
Trying to make it pay.

6 de marzo de 2009

No és pas prou!!!

Sembla que no és pas prou amb una celebració i una festa, ni amb dues, tres, quatre.... Aquests dies s'acumulen les celebracions i això és positiu. La última la d'en Sisa; algú amb qui m'entenc fins i tot quan ell té un dia gris. També quan jo el tinc negre-marró. Aquests dies he estat pensant en les nits de Mond i de Zeleste. Les nits que ens passàvem donant voltes per les sales. De la pop a la de baix, de la de baix a la pop, de la pop a la siniestro, de la siniestro a la pop...
Aquesta cançó em recorda a aquella època, al Sisa també, al Mond i a la sala Pop. Aviat en farem una al jardí, de festa. I si que podràs venir.

METEOSAT "Fiesta en mi jardín"

20 de febrero de 2009

Dos de azucar, por favor

Para hoy en mi cabeza estaba "Judy con disfraz" de Los Salvajes, pero en lugar de Judy escogí a dos chicas con disfraz de azafata; ellas son un dueto japonés llamado VANILLA BEANS. Un poco estáticas en su clip, lo sé, pero algo parece estar a punto de estallar cuando las oigo. ¿Azucaradas? Si claro!

VANILLA BEANS "Nicola"

4 de febrero de 2009

Felicitats


Avui et portaré a ballar. Avui anirem a ballar per celebrar-ho. Els instruments de vent bufaran fort per nosaltres i no deixarem de moure les cames. Tu em diràs que estic guapo mentre se t'escapa el riure. Jo també t'ho diré amb un petó. Portaràs aquell vestit de tres botons. Jo resseguiré els plecs que fa quan dones voltes. I em miraràs de reüll a cada gir.




*Foto: Bernat Rueda

3 de febrero de 2009

El día que murió la música


Tal día como hoy, un 3 de febrero de hace 50 años, una avioneta despegó en Iowa con rumbo a Fargo, Dakota del Norte. Tras pocos minutos de vuelo y mientras nevaba, la avioneta se estrelló. Murieron los cuatro ocupantes.
Ellos eran:
Boddy Holly, de 22 años, el rocker original con más futuro.
Richie Valens, de 17 años, la primera estrella hispana del rock.
Big Booper un disc-jockey de radio de 28 y Roger Peterson, de 21 y piloto del aeroplano.

En aquel momento, Boddy Holly, tras una corta carrera, apuntaba a lo más alto en una época donde Elvis estaba en el servicio militar, Little Richard se había hecho predicador y Jerry Lee Lewis era un apestado en el negocio del espectáculo tras casarse con una prima suya de 13 años. Faltaba poco, además, para que Chuck Berry ingresara en prisión por tráfico de menores con fines sexuales. Aquella carrera prometedora terminó trágicamente aquel día pero Boody dejó canciones para la posteridad y un estilo que más tarde fue imitado incluso en la escena indie.
Sus gafas de pasta dejaron marcada una estética alejada del cantante guaperas que representaba Elvis. Este aspecto fue influencia para cantantes como Lenon, los Zombies, Elvis Costello…pero también para cantantes de la generación indie como Jarvis Cocker.

Boody, Richie Valens, Big Booper y Dion & The Belmonths, formaban el cartel de la gira Winter Dance Party. Solo empezar la gira, al autobús donde iban se le estropeó la calefacción. El batería Carl Bunch tuvo que ser hospitalizado tras congelársele los pies. Todo ello los llevó a la decisión de trasladarse en avioneta aquel 2 de febrero.
El joven Richie Valens se jugó a cara o cruz con el guitarra Tommy Allsup, estar o no en aquella avioneta donde solo cabían cuatro. Richie ganó y esa era la primera vez que subía a un avión, pero perdió la vida.
Esta historia me impactó cuando vi la película La Bamba por primera vez. Por aquel entonces (cuando vi el film) yo tenía unos 9 o 10 años y las canciones de Valens me hacían pensar en mis primeros amores… Me gustaba imaginarme en aquella época, guitarra en mano, cantándole a mi chica, llevándola a bailar…la tragedia me parecía romántica con esas canciones.

Aquel fatídico día fue recordado como “el día que murió la música” pero para cuando yo empecé a saber de todo aquello la música no había hecho más que empezar, aún me quedaba mucha por escuchar, incluso la de Boddy y Valens.


Peggy Sue 1958




Dooby Dooby Wah 1958

31 de enero de 2009

MUSTANGS & BRINCOS & SIREX

MUSTANGS 'Molino al viento'



BRINCOS 'Oh mamá'



SIREX 'Que se mueran los feos'

21 de enero de 2009

FLOR DE PASIÓN

FRANCE GALL 'Attends ou va-t'en'



Hoy se cumplen 30 años de Flor de Pasión, el programa radiofónico de Juan de Pablos. El ha resistido a todos los movimientos de emisora y de franja horaria. Dos canciones le pertenecen, una es el tema con el que abre el programa desde el primer día que se emitió, un 22 de enero de 1979 (dos meses antes que yo naciera): 'Attends ou va-t'en', la versión de Paul Mauriat y que escribió Serge Gainsburg para France Gall (algún día Jofre me ayudará a recopilar los datos de Gainsburg para hacer un post. France Gall se merece varios posts también).
La otra canción es "Azzurro" de Adriano Celentano, y esta es la que cierra el programa precedida de una ya famosa despedida de Juan.
Así que el programa y yo somos coetáneos y no se si eso nos une en algo pero si que es una celebración treintañera más que celebraré este año. También la de algunos buenos amigos.
Una cosa común que si une todas estas celebraciones es EMOCIÓN. La misma que pone Juan de Pablos en sus sesiones y la que tiene France Gall en su mirada, la misma EMOCIÓN que de forma contenida humean los cigarrillos de Gainsburg cuando vigila a France con su mirada, la EMOCIÓN que da el suspense antes de la sorpresa y la que se siente con la buena compañía.


FORZA SALUTI A TUTTI
BACIONI AUGURI A BOCA
DI LUPO ARRIVEDERCI
A PRESTO PINO!


ADRAINO CELENTANO 'Azzurro'

19 de enero de 2009

FEBRUARY you're my little Valentine

NEIL SEDAKA Calendar Girl



I love, I love, I love my calendar girl,
Yeah, sweet calendar girl.
I love, I love, I love my calendar girl,
Each and every day of the year.

(January), you start the year off fine.
(February), you're my little Valentine.
(March), I'm gonna march you down the aisle.
(April), you're the Easter Bunny when you smile.
Yeah, yeah, my heart's in a whirl,
I love, I love, I love my little calendar girl.
Every day (every day), every day (every day),
Of the year. (Every day of the year.)

(May), maybe if I ask your dad and mom,
(June), they'll let me take to you to the Junior Prom.
(July), like a firecracker all aglow.
(August) when you're on the beach you steal the show.
Yeah, yeah, my heart's in a whirl,
I love, I love, I love my little calendar girl.
Every day (every day), every day (every day),
Of the year. (Every day of the year.)

[Instrumental break.]

Yeah, yeah, my heart's in a whirl,
I love, I love, I love my little calendar girl.
Every day (every day), every day (every day),
Of the year. (Every day of the year.)

(September), I light the candles at your sweet sixteen.
(October), Romeo and Juliet on Halloween.
(November), I'll give thanks that you belong to me.
(December), you're the present 'neath my Christmas tree.
Yeah, yeah, my heart's in a whirl,
I love, I love , I love my little calendar girl.
Every day (every day), every day (every day)
Of the year. (Every day of the year.)

I love, I love, I love my calendar girl,
Yeah, sweet calendar girl.
I love, I love, I love my calendar girl,
Yeah, sweet calendar...

5 de enero de 2009

Vull viure d'aventures i vull viure-les amb tu

PIZZICATO V "BABY PORTABLE ROCK"




Pizzicato Five ピチカート・ファイヴ (1984-2001) es van retirar al 2001 després de 16 anys com a banda. En aquest temps van gravar més d'una quarantena de discos on hi predomina la influència del pop dels 60 i 70.
Les seves cançons em fan pensar en un viatge en núvol acompanyat d'una tal Bulma o en estrelles i rajos de llum sortint del meu cap després de menjar un farcellet exquisit, en la Senyoreta Yamabuki i els mateixos rajos de llum tornant a sortir del meu cap, en un ball arrítmic entre bols de sopa i colors, en un monstre boig per la xocolata...em fan pensar en tots aquests personatges i en l’optimisme que desprenen quan canten. Pizzicato estan a la llista de grups que m’empenten al matí, dels que em fan oblidar el que va passar ahir o els que m’animen a seguir. Rodolí