10 de diciembre de 2008

OTIS REDDING

Un 10 de desembre (1967) com avui va morir Otis Reeding, en un accident d'avió.
Ell formava part de la família del segell Stax, competència de la Motown.
Va morir amb tan sols 26 anys, just abans de llençar el disc Sittin' the dock on the bay que el va portar al màxim reconeixement passant a ser el rei del Soul.

En aquest temps, les cançons de Soul venien dirigides per productors, compositors i reglistes o per singles que no permetien un projecte o un concepte que englobés un LP sencer. Però Otis Redding escrivia molts dels seus temes i imprimia la seva personalitat quan cantava, ja fos amb veu trencada i suau o intensa i trencadora.

T'he estat estimant molt de temps per parar ara... Aquesta cançó és per tú, que estimes amb tanta veritat i amb poca por a equivocar-te.



I've been loving you too long to stop now

There were time and you want to be free
My love is growing stronger, as you become a habit to me
Oh I've been loving you a little too long
I dont wanna stop now, oh
With you my life,
Has been so wonderful
I can't stop now

There were times and your love is growing cold
My love is growing stronger as our affair [affair] grows old
I've been loving you a little too long, long,
I don't want to stop now
oh, oh, oh
I've been loving you a little bit too long
I don't wanna stop now
No, no, no

Don't make me stop now
No baby
I'm down on my knees Please, don't make me stop now
I love you, I love you,
I love you with all of my heart
And I can't stop now
Don't make me stop now
Please, please don't make me stop now
Good god almighty I love you
I love you, I love you, I love you
I love you, I love you
I love you in so many different ways...
I love you in so many different ways....

2 comentarios:

Yeral dijo...

Moltes gràcies, Mel... Perquè és veritat que estimo, moltes vegades sense demanar res a canvi, perquè és un "temassu", perquè feia temps que no em dedicaven una cançó...

Fa patxoca aquest blog! Que ho diu el Joangi...

Gràcies, altre cop!!

Ens veiem aviat, eh?!

Unknown dijo...

Nen, el unico post donde pillo más o menos de lo que hablas.

En casa tenía un recopilatorio de Otis que era la caña y me lo acabó guindado el fresa.